Brussel·les, 23 nov (EFE) .- La Justícia d'un país pot anul·lar els contractes que obliguen a l'abastament exclusiu de Repsol a les gasolineres si considera que restringeixen la competència, segons una nova sentència publicada avui pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

El tribunal amb seu a Luxemburg es va pronunciar en aquest sentit arran d'un cas espanyol sobre uns particulars que van signar amb l'empresa petroquímica un contracte d'arrendament d'una finca i una estació de servei a canvi d'una renda mensual.

En ell, la companyia obligava a la gasolinera a proveir-se en exclusiva de Repsol durant els vint anys que durava el contracte.

Anys més tard, els particulars van crear la societat Gasorba, que va assumir les mateixes obligacions de subministrament.

En paral·lel, la Comissió Europea (CE) va obrir contra la multinacional espanyola un procediment en matèria de competència i, després d'una anàlisi preliminar, considerat "dubtosa" la compatibilitat amb el dret comunitari dels contractes de distribució exclusiva de llarga durada.

En resposta, Repsol va proposar a la CE compromisos com no subscriure en el futur acords d'exclusivitat de llarga durada ni comprar durant un període de temps gasolineres no proveïdes per la companyia.

Brussel·les va acceptar aquests compromisos i els declarar vinculants.

Arran d'aquesta decisió, els particulars i Gasorba van presentar una demanda contra Repsol en què demanaven declarar nul el contracte d'arrendament per ser contrari a les normes de la Unió Europea (UE) i una indemnització per danys i perjudicis.

Els tribunals van desestimar les demandes i l'assumpte va arribar al Tribunal Suprem, que ara pregunta a l'TJUE si un òrgan jurisdiccional nacional pot declarar la nul·litat de l'acord de proveïment en virtut de les normes del dret comunitari, quan la Comissió ha acceptat prèviament una sèrie de compromisos sobre aquest mateix acord.

En la seva sentència, el Tribunal de Justícia de la UE constata que una decisió de compromisos adoptada per la CE relativa a determinats acords entre empreses no s'oposa al fet que les corts nacionals examinin la conformitat d'aquests acords amb les normes en matèria de competència i declarin la seva nul·litat.

El TJUE assenyala que l'aplicació del dret de la Unió en matèria de competència es basa en un sistema de competències paral·leles dins el qual tant la Comissió com les autoritats de la competència i els òrgans jurisdiccionals nacionals poden aplicar les normes comunitàries.

El tribunal comunitari exposa que les decisions de compromisos converteixen aquests en obligatoris, però no certifiquen la conformitat de la pràctica objecte de tals inquietuds amb les normes del dret de la UE que prohibeixen conductes contràries a la competència.

De fet, subratlla que la Comissió pot limitar-se a dur a terme un mer "anàlisi preliminar" de la situació, sense que la decisió de compromisos es pronunciï sobre si s'ha produït o no la infracció o si aquesta encara existeix.

Per tant, no es pot excloure que un òrgan jurisdiccional nacional arribi a la conclusió que la pràctica objecte de la decisió de compromisos és il·legal. EFE

jug / RJA / jac

(Més informació sobre la Unió Europea a euroefe.euractiv.es)