Mèxic, 23 nov (EFE) .- Des que Mèxic va autoritzar la sembra comercial de soja transgènica a la Península de Yucatán el 2012, sense consultar als agricultors locals que defensen els cultius tradicionals, la lleguminosa modificada que va patentar l'empresa Monsanto va esdevenir la llavor de la discòrdia.

Cinc anys després, continuen els litigis legals de comunitats maies que denuncien l'avanç de la sembra de soja transgènica malgrat que la Suprema Cort va suspendre al novembre de 2015 els cultius a escala comercial en alguns municipis dels estats sud-orientals de Campeche i Yucatán per donar dret als indígenes a ser consultats sobre quines activitats agrícoles desitgen en els seus territoris.

Les consultes van ser encomanades a la Comissió Nacional per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes i la Comissió Intersecretarial de Bioseguretat dels Organismes Genèticament Modificats, però el procés s'ha demorat gairebé any i mig.

El passat 13 de novembre va començar una nova batalla: comunitats maies de Holpechén (Campeche) i organitzacions civils i de drets humans van denunciar davant les autoritats la presumpta sembra il·legal de més de 23.000 hectàrees de soja transgènica i asseguren que la llavor és propietat de Monsanto.

Les denúncies inclouen documentació en foto i vídeo de cultius i evidències de fumigacions amb glifosat, herbicida que s'usa principalment per garantir que la lleguminosa modificada creixi sense males herbes o insectes que puguin afectar-lo.

Les acusacions es van presentar davant el Servei Nacional de Sanitat, Innocuïtat i Qualitat Alimentària (SENASICA) de la Secretaria d'Agricultura, Ramaderia, Desenvolupament Rural, Pesca i Alimentació (Sagarpa), en l'estat de Campeche.

"Cal que SENASICA investigui quina responsabilitat té Monsanto, que ha de mantenir una rigorosa cadena de custòdia per a saber en tot moment on és la llavor que va vendre i qui l'està cultivant "va explicar a Efe Naayeli Ramírez, advocada del Col·lectiu de Comunitats dels Chenes.

Monsanto diu no haver venut la seva llavor de soja a Campeche per complir la sentència de la Cort i posa en dubte el suport d'aquestes denúncies.

"Assumir que 25.000 hectàrees (sic) són de soja genèticament modificada em sembla perillós; que "el fet que hi hagi soja conreada no es pot ser argument per dir que és genèticament modificada." Hi ha d'haver molta cura en les afirmacions que es fan al respecte; agricultors de Campeche són la soja i pot ser que sembressin soja convencional ", va exposar.

En 2016, SENASICA reportar sembres i comercialització de soja transgènica patentada per Monsanto i que va ser de dos tipus diferents, denominats MON-04.032-6 i MON-89.788-1, o una combinació d'ells. Organismes Genèticament Modificats.

En les denúncies del 13 de novembre els maies i organitzacions també exigeixen a SENASICA que investigui la presència de la varietat de soja de Monsanto no autoritzada al país i que va poder arribar a Campeche a través del mercat negre.

Sobre el tema Ojeda va emfatitzar: "Hi ha mecanismes legals perquè es combatin aquest tipus de mercats. Tenim un règim de bioseguretat molt fort a Mèxic que permet a l'autoritat en aquest cas fer les investigacions necessàries per entendre d'on vénen aquests productes i evitar que hi hagi aquests mercats il·legals ".

No obstant això, els denunciants no opinen el mateix." En un sistema de bioseguretat l'autoritat mexicana ha de saber on és el producte genèticament modificat. Això no ha passat amb aquest permís de Monsanto en Holpechén. bioseguretat al nostre país no funciona i únicament serveix els propòsits d'empreses com Monsanto amb ambicions econòmiques en aquest ram ", ha emfatitzat.

Des de 2012, la Comissió Nacional per al Coneixement i �?s de la Biodiversitat (CONABIO) va reportar irregularitats en les etapes experimental i pilot del cultiu de soja genèticament modificada de Monsanto, perquè es van sembrar milers d'hectàrees d'aquest producte fora dels perímetres permesos i en �?rees Naturals Protegides.

Davant d'aquestes irregularitats CONABIO es va negar a recomanar l'autorització d'aquest cultiu de Monsanto per les possibles afectacions a la biodiversitat a la Península de Yucatán, que inclou els estats de Campeche, Yucatán i Quintana Roo.