Denuncien complicitat d'empresaris en major cas de fusta il·legal del Perú

Empresaris implicats en el cas Yacu Kallpa, el major carregament de fusta il·legal de l'Amazònia peruana detectat en la història del país, presumien l'origen il·lícit de la mercaderia que pretenien exportar als Estats Units el 2015, segons ha denunciat avui l'ONG britànica Global Witness.

Lima, 9 nov (EFE) .- Empresaris implicats en el cas Yacu Kallpa, el major carregament de fusta il·legal de l'Amazònia peruana detectat en la història del país, presumien l'origen il·lícit de la mercaderia que pretenien exportar als Estats Units el 2015, segons ha denunciat avui l'ONG britànica Global Witness.

L'organització anglesa va difondre a Lima una sèrie d'enregistraments realitzades amb càmera oculta on tres dels onze empresaris reconeixen que els documents que acreditaven l'origen legal dels més de 1.200 metres cúbics de fusta embarcats en el vaixell Yacu Kallpa eren probablement falsos.

Entre els testimonis recopilats per Global Witness hi ha els de gerents de les empreses Sico Fustes, Corporació Industrial Forestal i Inversions WCA, que eren propietàries de 1.317 paquets de fusta dins el carregament del Yacu Kallpa.

En els enregistraments al·leguen que ells van comprar la fusta amb documents que suposadament acrediten el origen legal, tot i que afirmen ser àmpliament coneixedors de la facilitat que hi ha per falsificar-per la corrupció dins el sector de la fusta i de les autoritats regionals del Perú.

El carregament va partir al novembre de 2015 des de Iquitos, la major ciutat de l'Amazònia peruana, rumb a Houston (Estats Units) tot i els intents d'un fiscal per impedir-ho, i després va ser detingut a Mèxic, on finalment les autoritats locals van permetre que la fusta fos desembarcada al gener de 2016.

A bord de la nau, que va viatjar per tot el riu Amazones fins sortir a l'oceà Atlàntic i creuar el Carib, hi havia 43 contenidors de fusta de les espècies tropicals cumala, capirona i marupa, de la qual el 96% havia estat talada il·legalment a la selva peruana, segons va determinar l'organisme de Supervisió dels Recursos Forestals (Osinfor) del Perú.

La investigació del cas Yacu Kallpa comprèn fins al moment a unes cent persones, però cap d'elles són els empresaris assenyalats per Global Witness, que s'encarreguen de apilar la fusta per després exportar-la.

L'organització britànica va sol·licitar que la Fiscalia del Perú continuï investigant el cas i se centri en les empreses que normalment exporten les majors quantitats de fusta des del Perú, com Inversions La Oroza, Inversions WCA i Corporació Industrial Forestal.

Segons el portal peruà Ull Públic, el Yacu Kallpa va fer almenys altres catorze viatges des del port d'Iquitos al port mexicà de Tampico abans del polèmic carregament detectat al novembre de 2015.

El Yacu Kallpa, que durant el seu últim viatge va canviar de bandera peruana a panamenya, va ser embargat pel Govern de Mèxic per a convertir-lo en un vaixell escola després que el seu armador, la naviliera Yacu Taski, es declarés en fallida i ho deixés abandonat.