Brussel·les, 9 nov (EFE) .- Brussel·les i Londres segueixen nedant en direccions oposades en una sisena ronda de negociacions del "brexit" de la qual encara no s'espera poder avançar prou com per entrar de ple en la següent fase, la de la futura relació entre el bloc comunitari i el Regne Unit.

Per a Brussel·les, segueix estant clar que les negociacions es troben en una primera fase, la de la factura del divorci i els drets dels ciutadans, però Londres vol prémer l'accelerador i centrar-se en el segon capítol, el de les relacions futures, sobretot les comercials.

En el cim d'octubre, els Vint van obrir la porta a fer "treballs preparatoris" per a una segona fase de la negociació si es veien avenços, però el bloc europeu té por de no haver tancat convenientment abans assumptes com els drets dels treballadors, que puguin acabar sent moneda de canvi.

En aquesta mateixa línia es va pronunciar precisament l'Eurocambra, preocupada per que s'avanci en les negociacions amb Londres en assumptes financers sense tancar abans assumptes com què passarà amb els treballadors comunitaris en el Regne Unit més enllà de 2019.

Els Vint han deixat clar des de l'inici de les negociacions que el pla de Londres, sobretot en el pla comercial i de mercat interior, no podrà ser en qualsevol cas abandonar la UE però seguir beneficiant de les seves prerrogatives.

En un discurs a Roma aquest dijous, just abans de seure a taula a Brussel·les amb el negociador britànic, David Davis, el representant del costat europeu per al "brexit", Michel Barnier, va dir que "no s'acceptarà que (els britànics) segueixin jugant al mateix terreny de joc comunitari però sense les mateixes regles ".

" Un no pot anar-se'n de la UE però pretendre tenir una relació comercial com abans amb els altres països ", va afegir el polític francès.

Barnier va reiterar així mateix les línies vermelles de la UE pel que fa als drets de ciutadans i treballadors en la negociació.

"No es pot voler posar fi a la lliure circulació de persones, però mantenint la de mercaderies, serveis i capitals ", ha assenyalat.

Fonts comunitàries van dir en el mateix sentit a Efe que en aquesta ronda la UE insistirà que la futura relació entre tots dos, quan el Regne Unit passi a ser tercer país, no pot ser "a la carta", encara que sí hi hagi interès mutu en seguir col·laborant en assumptes com la lluita contra el terrorisme o el canvi climàtic.

"El temps apressa", ha reiterat avui Barnier, que demana més "aclariments" del Regne Unit també sobre assumptes com la factura del divorci, un assumpte sobre el qual el Govern de Theresa May no acaba de concretar ni propostes ni xifres.

De l'altra banda, fonts properes a la delegació de Davis van assegurar que sí es donen progressos, encara que no públicament, sobre el futur dels drets dels 3 milions d'europeus que viuen al Regne Unit i el milió de ciutadans britànics que resideixen en altres països de la UE.

Mentre a l'edifici de la Comissió Europea es discuteix sobre els grans assumptes polítics en la sisena ronda de negociació, en la comissió d'Afers Econòmics del Parlament Europeu la presidenta del Mecanisme �?nic de Supervisió de la UE, integrat en el Banc Central Europeu (BCE), Danièle Nouy, �??�??alertava que la institució ha identificat "deficiències" en els plans de recol·locació de diversos bancs després del "brexit".

A l'BCE el preocupa que moltes entitats "retardin la reestructuració de les seves operacions", i Nouy va explicar que gairebé 50 entitats bancàries s'han dirigit al BCE o a les autoritats nacionals competents en relació a l'impacte de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, prevista per al març de 2019.

"També veiem una tendència a relocalitzar activitats bancàries cap a firmes d'inversió o branques en tercers països, que queden fora de la vista del Mecanisme �?nic de Supervisió ", va alertar els eurodiputats, perquè introdueixin els canvis necessaris en el marc regulador actual.

Aquesta última ronda de negociacions, de la qual Barnier donarà compte aquest divendres en una roda de premsa, coincideix en el polític amb una nova crisi a Downing Street, després que hagi dimitit del Govern de May la ministra de Cooperació Internacional, Priti Patel, per un escàndol sobre unes reunions no oficials amb alts càrrecs del Govern israelià.

Fa tan sols una setmana que l'executiu britànic substituïa així mateix a un altre dels seus membres, el titular de Defensa, Michael Fallon, arran d'un cas de assetjament sexual a una periodista.