Mèxic, 15 nov (EFE) .- El verí de la taràntula conté toxines que, utilitzades en la creació de fàrmacs, poden evitar arítmies cardíaques, reduir les molèsties intramusculars o millorar la permeabilitat capil·lar, ha explicat avui la Biotecnologia Herlinda Clement.

L'enzim hialuronidasa present en el verí de la taràntula (Lycosa taràntula) té "importància mèdica" ja que "incrementa la velocitat d'absorció en medicaments, disminueix el malestar de malalties intramusculars i millora la permeabilitat capil·lar", entre altres usos.

En participar en el Col·loqui de Divulgació sobre Riquesa Natural i Societat celebrat a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), l'experta va aclarir que, contrari del que es pensa, el verí d'aquest aràcnid "no és tòxic per als humans", ja que només provoca una lleu urticària.

"El seu verí no és tòxic per a nosaltres els humans, però sí que tenen compostos molt importants que poden servir com a eines o l'elaboració de fàrmacs ", va assegurar.

En declaracions a Efe, la investigadora va enumerar altres possibles usos dels verins de la taràntula, com la paràlisi que provoquen les seves toxines en la larva del cuc cogollero, un insecte que sol fer mal collites de blat de moro.

"Seria una bona alternativa, en lloc d'usar pesticides que danyen als humans, utilitzar aquest compost que és més natural ", va dir l'experta de l'Institut de Biotecnologia de la UNAM.

A més, el verí d'aquesta aranya posseeix activitat antibacteriana que elimina algunes bacteris nocius per a l'ésser humà.

Clement va aclarir que "de moment" no hi ha fàrmacs que se serveixin d'aquestes propietats.

Per dur a terme aquesta empresa, es necessita el suport de companyies que "estiguin interessades a produir fàrmacs a nivell industrial amb la toxina o el pèptid d'aquest tipus d'aràcnids".

Durant la seva conferència, va relatar els experiments que es porten a terme al aracnario del laboratori que dirigeix �??�??el doctor Gerardo Costa en el qual ella treballa.

"Per extreure aquest verí, el que fem és tenir una esponja, aigua, lligues, un glaçó i un aparell per donar descàrregues elèctriques ", va explicar.

Fan mossegar l'aranya una cànula i posteriorment se li apliquen" lleugers tocs elèctrics "a la base dels seus ullals, per així obtenir el verí, collit en minúsculs cubs i emmagatzemat de -20 a -70 graus centígrads per al seu estudi.

El verí és dipositat en un gel que separa els seus components, a fi d'obtenir extractes concrets.

Pel que fa als aràcnids, el verí sí que és perjudicial per a l'ésser humà, com l'aranya violinista (LOXOSCELES LAETA) o la vídua negra (Vídua negra), la especialista va indicar que "hi ha diferents graus de paràlisi depenent de la persona".

"Un adult amb un sistema immunològic danyat pot experimentar 01:00 enverinament molt més sever ", o si l'aranya acaba de menjar, també afectarà la quantitat de verí i, per tant, els seus efectes.