Berlín, 16 nov (EFE) .- La recuperació del mercat laboral a la UE ha generat un "clar repunt" de la justícia social als països membres, però Espanya, malgrat una lleugera millora, segueix en el furgó de cua dels 28, només per davant d'Itàlia, Bulgària, Romania i Grècia, segons un estudi de la Fundació Bertelsmann.

El "Índex de Justícia Social 2017", publicat en vigílies de la Cimera social que reunirà els líders europeus a Göteborg (Suècia), analitza un total de 38 criteris socials i econòmics i torna a estar liderat per Dinamarca, Suècia i Finlàndia.

Els tres obtenen una qualificació per sobre del 7, mentre que Grècia segueix tancant la llista amb un 3,7.

Espanya queda amb un 4,96 -enfront del obté la seva millor classificació a estudiar-se la salut i la sanitat (lloc 12), però se situa en el grup dels cinc últims països en dues de les sis dimensions de justícia social analitzades: accés al mercat laboral (lloc 27) i equitat en l'educació (23).

En prevenció de la pobresa se situa en el lloc 21, igual que en justícia intergeneracional, mentre que en cohesió social i no discriminació ascendeix al lloc 16.

En l'informe es constata que la recuperació dels mercats laborals en la majoria dels països membres-el desocupació en 2016 ha disminuït fins a un 8,7% en la mitjana de la Unió, des del 11% que es registrava en 2013- és el "motor principal" de la millora en les oportunitats de participació, però també que s'avança a dues velocitats.

La bretxa entre el nord i el sud d'Europa segueix sent gran i en els estats del sud en crisi "nens i joves continuen estant en un important risc de pobresa i exclusió per sobre de la mitjana ".

En el cas d'Espanya, la Fundació constata el descens de la taxa d'atur fins al 19,7% el 2016, des del 26,2 registrar el 2013, però subratlla també que el país s'enfronta a "importants reptes polítics per aconseguir una justícia social d'àmplia base".

"Tot i els signes de recuperació de la brutal recessió, el major d'aquests (desafiaments) segueix sent garantir un accés equitatiu al mercat laboral ", es destaca en l'informe, apuntant en concret als aturats de llarga durada i als joves.

Encara que es perceben "lleugers símptomes" de recuperació en l'àmbit de la prevenció de la pobresa, no hi ha avenços radicals i, a més, "només a Romania, Lituània i Bulgària la distribució dels ingressos és més desigual ", va destacar en un comunicat la Fundació.

Encara hi ha també dèficits en l'àmbit de l'educació i, tot i el retrocés durant els últims anys, la taxa d'abandonament escolar primerenc es situava el 2016 encara en el 19%, només superada per Malta.

Com a element positiu, La Fundació va destacar la "Molt positiva" actitud de la població espanyola davant els immigrants i va valorar que, tot i la crisi, no hagin proliferat forces populistes de dretes i xenòfobes, com en altres socis europeus.

"En tota la UE es necessita lideratge polític", va afirmar el president de la Fundació Bertelsmann, Aart De GEUS, en una valoració global de l'estudi.

L'Índex de 2017 mostra en general que ha disminuït el risc de veure afectat per la pobresa i l'exclusió social, que afectava el 24,7% de la població europea en el moment àlgid de la crisi, entre 2012 i 2013, i que se situa ara en el 23,4%.

No obstant això, recorda que el percentatge representa uns 117,5 milions d'persones i s'eleva als països del sud, fins al 35 el 28,7% d'Itàlia o el 27,9% d'Espanya.

El risc és encara més alt per a determinats grups socials i l'informe mostra que el 26,5% dels nens i joves menors de en risc de pobresa a la UE, percentatge que puja al 37,5% a Grècia i al 32,9% a Espanya.

Segons la Fundació Bertelsmann, SI persisteix la recuperació dels mercats laborals cal esperar que la bretxa entre el nord i el sud d'Europa disminueixi en el futur.