Incorporen empreses brasileres en investigació de presumptes suborns a Perú

Un tribunal peruà va declarar fundat avui la comanda d'incorporar, com a "tercer civil responsable", a les empreses brasileres Camargo Correa, Andrade Gutiérrez i Queiroz Galvao en la investigació que se segueix sobre la presumpta concessió il·lícita del tram 4 de la Carretera Inteoceánica Sud.

Lima, 20 nov (EFE) .- Un tribunal peruà va declarar fundat avui la comanda d'incorporar, com a "tercer civil responsable", a les empreses brasileres Camargo Correa, Andrade Gutiérrez i Queiroz Galvao en la investigació que se segueix sobre la presumpta concessió il·lícita del tram 4 de la Carretera Inteoceánica Sud.

La decisió va ser presa pel jutge Richard Concepció, del Primer Jutjat d'Investigació Preparatòria Nacional, després d'avaluar en una audiència pública la sol·licitud de la Procuradoria del cas Odebrecht i la postura de la defensa legal de les companyies, ha informat el poder judicial en un comunicat.

La Procuradoria va assenyalar que les empreses es van unir per formar Intersur Concessions i, mitjançant suborns consensuats entre els seus directius, obtenir la licitació del tram 4 de la carretera Interoceánica Sud durant el Govern d'Alejandro Toledo (2001-2006).

La Procuradoria va considerar com a elements de convicció a l'existència de correus electrònics confiscats al director de Intersur, Marcs de Moura Wanderley, en què presumptament es fa referència als suborns.

A més, va esmentar la existència de dipòsits en comptes de Josef Maiman, un empresari peruà-israelià que és considerat un presumpte testaferro de Toledo, des d'una empresa vinculada a les companyies brasileres.

La defensa de les empreses va considerar que la Procuradoria no tenia legitimitat per plantejar la seva sol·licitud i va negar l'existència dels correus basant-se en una suposada perícia sol·licitada per les investigades, però els seus arguments van ser desestimats pel jutge Concepció.

Al Perú, el cas Odebrecht se centra en traçar el rastre dels 29 milions d' dòlars que la companyia brasilera va admetre a la Justícia nord-americana haver pagat en suborns a funcionaris a canvi d'adjudicar-milionàries obres entre 2005 i 2014.

Aquest període abasta els mandats presidencials d'Alejandro Toledo (2001-2006), qui té una ordre de captura per haver rebut un presumpte suborn de 20 milions de dòlars; inclòs en investigacions per regals per al Metro de Lima, i Ollanta Humala (2011-2016), empresonat pel presumpte finançament irregular del seu partit.