Brussel·les, 16 Nov (EFE) .- La continuïtat dels fons de cohesió europeus, que equivalen a un terç del total del pressupost, estan en qüestió de cara a l'elaboració del proper marc financer comunitari després del "brexit" i, de produir-se una retallada en aquesta partida, Espanya podria deixar de rebre 37.400 milions d'euros.

Així ho assenyala un document intern elaborat pel departament de Política Regional de la Comissió Europea (CE) al qual ha tingut accés Efe, en què es plantegen tres escenaris possibles per al pressupost europeu en aquesta partida després de 2020: una retallada del 30%, una retallada del 15% i la continuïtat de la situació actual.

A l'escenari d'una retallada en els fons de cohesió del 30%, el més allunyat de la situació actual, els diners disponibles es destinaria exclusivament als Estats membres considerats "menys desenvolupats", que sota els criteris actuals serien les nacions de l'Est, Grècia i Portugal.

Espanya perdria la totalitat dels fons de cohesió que rep en el període entre 2014 i 2020, uns 37.400 milions d'euros que dedica, entre altres aspectes, a potenciar la entrada al mercat laboral, impulsar la integració social i donar facilitats a les pimes per accedir a finançament.

En la mateixa situació es trobarien països com França, Alemanya, Bèlgica, Holanda i Itàlia.

El panorama que planteja una retallada del 15% en aquesta partida tampoc és favorable per a la majoria de les comunitats autònomes espanyoles, ja que aquest escenari implica que només les regions amb un PIB per càpita inferior al 75% de la mitjana europea rebrien suport financer comunitari d'aquest programa.

�?nicament Andalusia, Castella-la Manxa, Múrcia i Extremadura compleixen aquest criteri, mentre que les regions en transició (Galícia, Astúries, Cantàbria, La Rioja, València i Balears, amb el PIB entre el 75% i el 90% de la mitjana europea) i les més desenvolupades (Madrid, Catalunya, Aragó, Navarra i País Basc, amb un PIB superior al 90% de la mitjana europea) deixarien d'optar a aquests ajuts.

L'escenari que manté el pressupost actual per al capítol de cohesió permetria que totes les comunitats autònomes segueixin tenint accés a aquests fons.

Sota aquest supòsit, la Comissió podria actualitzar el criteri que s'empra per mesurar si una regió es considera "en transició", que passaria a ser qualsevol territori amb un PIB per càpita entre el 75 i el 100% de la mitjana europea, davant el rang entre el 75 i el 90% aplicat en l'actualitat.

�?s la primera vegada que la Comissió Europea posa xifres concretes a l'impacte que podria tenir en el pròxim pressupost europeu la sortida del Regne Unit, que deixarà un forat del 16% en els comptes comunitàries, i l'arribada de noves prioritats de despesa, com la posada en marxa d'una defensa comuna o de noves estratègies per gestionar la immigració.

El pressupost comunitari suposa actualment l'1% de la riquesa que generen a l'any els vint estats membres, però la Comissió calcula que per preservar les polítiques actuals més importants i abordar nous reptes aquest percentatge haurà elevar-se al 1,2%.

Malgrat que els capítols en els quals recauran els possibles retallades per després de 2020 encara no són oficials, el Comitè Europeu de les Regions (CdR), que representa les entitats locals de tota la UE, encapçala des del passat octubre la Aliança per la Cohesió.

Aquesta iniciativa recull el suport d'alcaldes, presidents regionals i eurodiputats a la política de cohesió, el "principal instrument d'inversió a la UE" que ha de seguir sent "un pilar en el pressupost comunitari després de 2020", expliquen.

El president del CdR, Karl-Heinz Lambertz, va expressar en un comunicat la seva "preocupació" pels possibles retallades en aquesta política i ha apuntat que tindrien "efectes devastadors" sobre la cohesió social, econòmica i territorial d'Europa.

"L'èxit d'Europa consisteix a assegurar que cada ciutadà en cada regió, ciutat i poble es beneficia de la Unió. Lambertz després de participar en la cimera social europea de Göteborg (Suècia).

Està previst que la Comissió presenti la seva proposta sobre el futur de la política de cohesió, amb la resta de partides del pressupost europeu per al septenni entre 2021 i 2027, al maig de 2018.

Laura Zornoza